Els aficionats que han pagat l’entrada per veure el Mallorca-Girona —els locals, s’entén— tendrien tot el dret a demanar la devolució com a mínim del cinquanta per cent de l’import, després de veure l’esperpèntica primera part dels mallorquinistes. Els jugadors de Jagoba Arrasate s’han limitat a córrer; més ben dit, a mirar com els del Girona feien el que volien amb la pilota fins que, com era previsible, ha arribat el primer gol de Tsygankov, que tot solet no ha tengut cap problema per superar un desorientat Leo Roman.
[–>[–>[–>A la segona part, ha passat tres quarts del mateix: l’únic equip que ha manejat la pilota i el partit ha estat el de Michel, que abans de fer el zero a dos de penal ja hauria pogut sentenciar amb una pilota al travesser de Witsel. La reacció del Mallorca, amb més voluntat que encert, no ha servit per res. Ni tan sols els canvis no han solucionat el problema de creació al centre del camp. Ni a la primera part ni a la segona, Darder, Morlanes, Samu Costa, Mascarell no han aportat cap gra de qualitat. Els gironins han sabut tocar amb criteri i mantenir les envestides —sí, simplement envestides— dels mallorquinistes, que s’han limitat al que fan jornada darrere jornada: penjar pilotes a l’àrea, a veure si Muriqi en poc pescar qualcuna.
[–>[–>[–>El Mallorca s’ha tornat a enfangar davant un rival directe i ha perdut una oportunitat d’or de sortir de la zona baixa. Després d’aquesta jornada i del lamentable partit, la lectura és molt fàcil: jugant així, el Girona pot arribar a salvar-se; el Mallorca, no. El desgavell defensiu torna a posar-se en evidència, i ja no parlem de l’ofensiu. La solució no sembla fàcil, perquè els jugadors són els que són. Ho hem comentat altres vegades: jugant d’aquesta manera serà molt difícil guanyar partits i, per tant, mantenir la categoria.
[–>[–>[–>